El moment de màxima connexió entre una dona i la seva cabellera té lloc quan aquesta es pentina, sovint, davant d'un mirall. A la història de l'art, als quadres on hi surten dones pentinant-se, vestint-se o retocant-se, se'ls diu toilettes. Així que agafant aquest moment tan íntim entre una dona i els seus cabells i les referències pictòriques de la història de l'art, neix aquest projecte que porta el nom de Toilettes.
La relació d'una dona amb el seu cabell no sempre és idíl·lica. Crec que totes passem per moments d'amor-odi. Moments en què agafaríem les tisores de la cuina i ens tallaríem tots els manyocs que poguéssim abastar i moments en què no podem parar de mirar-nos i acariciar-nos el cabell hipnotitzades per la seva forma o el seu color. Hi ha dones per les quals els seus cabells signifiquen la seva llibertat, altres que els consideren un accessori de bellesa, altres que els utilitzen com a forma d'expressió un poc més radical i altres que només el veuen com una molèstia, però que, tot i això, no són capaces de desfer-se'n. El que és segur és que els cabells –més curts o més llargs– d'una dona sempre tenen alguna mena de valor per ella.